L'obligació de no ser imbècils (Part 2)

"Hi ha imbècils de diversos models, per triar:

a) El qui creu que no vol res, el qui diu que tot li és igual, el qui viu en un perpetu badall o en migdiada permanent, encara que tingui els ulls oberts i no ronqui.

b) El qui creu que tot ho vol, el primer que se li presenta i el contrari del que se li presenta; anar-se'n i quedar-se'n, ballar i estar assegut, mastegar alls i fer petons sublims, tot a la vegada.

c) El qui no sap què vol ni es preocupa d'esbrinar-ho. Imita el que volen els seus veïns o els porta la contrària perquè sí, tot allò que fa és dictat per l'opinió majoritària del que l'envolten: és conformista sense reflexió i rebel sense causa.

d) El qui és conscient de voler i sap allò que vol i, poc o molt, sap per què ho vol però ho vol fluixet, amb por o amb poca força. Al cap i a la fi, acaba sempre fent allò que no vol i deixant allò que vol per demà, a veure si aleshores està més entonat.

e) El qui vol amb força i ferocitat, amb posat bàrbar, però s'ha enganyat a si mateix sobre el què és la realitat, es despista enormement i acaba confonent la bona vida amb allò que el farà pols.


Sento dir-te que el imbècils acostumen a acabar malament, cregui el que cregui l'opinió popular."


Ética de Fernando Savater, qué razón tienes viejo!